A
l'antic poble de Sant Andreu de Palomar, avui barri de Barcelona, van
florir diverses entitats socials i culturals així com polítiques.
Algunes d'elles existents en l'actualitat, fet que demostra la
vitalitat d'aquesta comunitat veïnal del Pla de Barcelona. Entre
aquest gruix associatiu hi sobresurt la Cooperativa l'Andreuenca.
L'Andreuenca va ésser fundada per membres de la Societat d'Oficials
Paletes de Sant Andreu de Palomar, entre 1879 i 1881. Situada en els
seus inicis en el carrer Gran de Sant Andreu, 263 i el 1896
definitivament al carrer de Sant Antoni, 58-60 -actualment carrer de
Rubén Darío. Fou de totes les cooperatives andreuenques la més
important en nombre de socis, capital i activitats. Arran de la
proclamació de la República l'entitat fa un gran salt endavant a
nivell cultural i social, organitzant excursions, visites guiades,
conferències.... El 1934 la cooperativa tenia 25 treballadors en
nòmina. En perdre la república la guerra la cooperativa va iniciar
un lent i progressiu declivi. En arribar la democràcia, per
versemblant que pugui ésser, l'Andreuenca va desaparèixer
definitivament el 1979.
 |
| Coberta del llibre Andreu Cortines i Jaumot, de Josep Edo. |
Entre
els membres més destacats de l'Andreuenca sobresurt l'Andreu
Cortines i Jaumot , qui arribaria a ser estret col·laborador de
Josep Tarradellas i Joan -president de la Generalitat de Catalunya a
l'exili i durant els primers anys de la Transició. Tot just fa un
any, Josep Edo Puertas n'ha publicat la seva biografia dins de la
col·lecció de cooperativistes catalans, editada per l'Editorial
Cossetània amb la col·laboració de la Fundació Roca i Galés. Ja
són més de vint-i-cinc biografies editades.
 |
| Andreu Cortines i Jaumot. Autor desconegut/Arxiu Personal |
Andreu
Cortines i Jaumot va néixer a Sant Andreu de Palomar l'any 1909. Va
estudiar a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i de ben jove va entrar a
treballar com a fuster modelista a la fàbrica automobilística
Hispano-Suiza. Va militar, primer al Bloc Obrer i Camperol i després
al Partit Obrer d'Unificació Marxista, la formació liderada per
l'Andreu Nin. Des de l'Andreuenca va ésser un dels impulsors i
fundadors de la Unió de Joventuts Cooperativistes, organització que
també va presidir. Des d'aquesta associació va engegar el butlletí
Tremp, l'òrgan de premsa de l'entitat. L'any 1935 es casa amb
l'andreuenca Anna Clavero i militant cooperativista com ell. L'Anna
serà la seva companya per vida i amb qui tindrà tres fills:
l'Aurora, morta al cap de pocs temps de sortir d'un camp de
concentració francès; l'André i Jean Pierre. L'any 1938 va
publicar el llibre El cooperativisme, la revolució i les
joventuts cooperativistes. Durant la República en guerra el seu
compromís amb la causa republicana va ésser fortament arrelat. Un
cop acabat el conflicte bèl·lic del 36 es va exiliar a França. En
esclatar la Segona Guerra Mundial va formar part de la xarxa
d'evasió Vic-Martín. Xarxa que ajudava a creuar la frontera a
refugiats i desplaçats pel conflicte mundial i recolzava amb
avituallaments a la resistència.
 |
| Revista Tremp, òrgan de les joventuts cooperativistes. |
Un
cop alliberada França del jou nazi funda a Tolosa de Llenguadoc
Acció Cooperativa Catalana, essent el director d'Impuls, el
seu òrgan de propaganda. Fundador del Moviment Socialista de
Catalunya, moviment que agruparia, en major part, membres del
desaparegut POUM. L'any 1945 es desplaça a Londres per un any, on
mantindrà contactes amb l'Aliança Cooperativista Internacional.
Retornat de nou a França, viurà a París. A la capital francesa
s'implicarà a fons en la dinàmica i desenvolupament del Casal
Català, arribant a presidir-lo.
Tanmateix,
allà on és més conegut l'Andreu Cortines és amb la col·laboració
professional que mantingué amb Josep Tarradellas. El 1950, el futur
president de la Generalitat restaurada, el nomenà cap d'Informació
i Publicacions de la Generalitat de Catalunya. Esdevenint al cap de
poc temps un dels tres homes de confiança de Tarradellas,
conjuntament amb Víctor Torres, secretari general de Presidència i
Lluís Gausachs, secretari personal. L'any 1974 es jubila i mesos
després de la mort del dictador Franco retorna a Catalunya,
instal·lant-se amb la seva dona a Palafrugell. L'any 1977
Tarradellas el nomena delegat seu dins de l'Organisme Consultiu de la
Presidència, creat expressament pel president català per aglutinar
tots els partits catalans que concorrien a les eleccions legislatives
d'aquell any. A la dècada dels vuitanta va re-emprendre la seva
activitat cooperativista i s'implica de nou en el món del
cooperativisme català, esdevenint el director de la revista
Cooperació Catalana, editada per la Fundació Roca i Galés.
L'any 1988 rep la medalla Francesc Macià de la Generalitat de
Catalunya, en reconeixement a la seva tasca dins del cooperativisme
català i internacional. Mor al seu poble de naixença el 19 d'abril
de 1989. Anys després, el Consell Plenari del Districte de Sant
Andreu aprova per unanimitat que la Sala de Plens del consistori
andreuenc porti el seu nom.
 |
| Descoberta de la placa del saló de Plens del Districte de Sant Andreu, que du el nom d'Andreu Cortines. Familiars i el regidor del Districte Raimond Blasi. Galdric de Rocabruna. |
 | |
| Josep Edo Puertas, l'autor de la biografia sobre l'Andreu Cortines. |
Qui
escriu aquestes ratlles va tenir la gran sort de poder llegir el
manuscrit original abans de la seva sortida al carrer. Vaig destacar,
aleshores i actualment també, el gran talent narratiu d'en Josep Edo
i la forta personalitat del personatge biografiat. La confiança
rebuda per part de l'autor abans de la seva publicació definitiva
demostra la serietat amb que ha enfrontat el treball biogràfic.
Josep Edo, amb un llenguatge planer i verificant fermament les dades
historiogràfiques, ha teixit un elegant relat vivencial d'un
il·lustre andreuenc que ha deixat petjada en el món cooperativista
i polític català. Personalitats com l'Andreu Cortines i Jaumot ens
ajuden a entendre la Catalunya popular i ens obliguen a fer memòria
del seu llegat. Gràcies a persones com en Josep Edo la memòria del
nostre país segueix ben viva.
Pau
Vinyes i Roig
Historiador
Article publicat a la revista Cooperació Catalana, novembre de 2016.
Comentaris