Avui 20 d’abril de 2020 es commemoren els cent vint-i-tres anys de
l’annexió del municipi de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de
Barcelona. Durant aquests anys el poble andreuenc n’ha vist de tots
colors, però allò més cabdal ha estat l'augment de la població amb la
conseqüent transformació urbanística.
Plànol de Sant Andreu de Palomar de l'any 1895, extret de la Guía de Barcelona de Josep Roca i Roca. Fons Família Vinyes i Roig. |
El gran historiador andreuenc Jordi Rabassa i Massons, en el llibre Sant Andreu de Palomar, més que un poble (Duxelm-Ajuntament de Barcelona, 1998) ens
descriu el procés de l’annexió de la següent manera:
“La reina regent, Maria Cristina, i el ministre de Governació, Fernando Cos Gayón, signaven ( 20 d’abril de 1897) un que posava fi a la
independència atorgada pel rei Felip V amb el Decret de Nova Planta.
Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Gervasi de Cassoles, Sants, Les Corts i
Sant Andreu es diluïren en la gran Barcelona. Es tancava un contenciós
que havia començat el 1876”.
Les ganes de créixer de Barcelona i desfer-se'n de les muralles que l’ofegaven venia de lluny, però la por de Madrid tot desconfiant que la capital catalana la pogués destronar en superfície i població va endarrerir les esmentades annexions. No serà fins a finals de segle XIX amb l'endeutament per la pèrdua de les darrers colònies espanyoles a Amèrica i Àsia, que l'estat haurà de cedir a les pretensions barcelonines. Així doncs, el 20 d’abril de 1897 naixia una nova ciutat amb la incorporació de diferents sensibilitats demogràfiques, històriques i de cultura urbana pròpia.
“La reina regent, Maria Cristina, i el ministre de Governació, Fernando Cos Gayón, signaven ( 20 d’abril de 1897) un
Les ganes de créixer de Barcelona i desfer-se'n de les muralles que l’ofegaven venia de lluny, però la por de Madrid tot desconfiant que la capital catalana la pogués destronar en superfície i població va endarrerir les esmentades annexions. No serà fins a finals de segle XIX amb l'endeutament per la pèrdua de les darrers colònies espanyoles a Amèrica i Àsia, que l'estat haurà de cedir a les pretensions barcelonines. Així doncs, el 20 d’abril de 1897 naixia una nova ciutat amb la incorporació de diferents sensibilitats demogràfiques, històriques i de cultura urbana pròpia.
A l'any 1928 Sant Andreu de Palomar encara conserva l'esperit de poble. Autor desconegut. Fons Francesc Josep Román i Campoy. |
Seguint
el fil de la narració històrica d'en Rabassa hi
trobem:
“Extraordinàriament, tot anà molt ràpid i el 20 d'abril de 1897 arribà el telegrama que donava llum verda a l'agregació. Els regidors del consistori andreuenc de ben segur se sorprengueren per la rapidesa de la notícia; se n'assabentaren ben aviat, ja que després de la sessió de l'Ajuntament de la tarda ( que durà una hora i mitja i on no es parlà per res del final de la seva tasca), els regidors es dirigiren a Barcelona, on els esperava l'alcalde Josep Maria Nadal i Vilardaga, propietari andreuenc, i la resta de membres del consistori. Allà decidiren qui representaria el Districte Novè, en què quedaren enquadrats Sant Andreu, la Sagrera, Santa Eulàlia i el Camp de l'Arpa. Els nous regidors triats foren Casanoves i Monteis.”
“Extraordinàriament, tot anà molt ràpid i el 20 d'abril de 1897 arribà el telegrama que donava llum verda a l'agregació. Els regidors del consistori andreuenc de ben segur se sorprengueren per la rapidesa de la notícia; se n'assabentaren ben aviat, ja que després de la sessió de l'Ajuntament de la tarda ( que durà una hora i mitja i on no es parlà per res del final de la seva tasca), els regidors es dirigiren a Barcelona, on els esperava l'alcalde Josep Maria Nadal i Vilardaga, propietari andreuenc, i la resta de membres del consistori. Allà decidiren qui representaria el Districte Novè, en què quedaren enquadrats Sant Andreu, la Sagrera, Santa Eulàlia i el Camp de l'Arpa. Els nous regidors triats foren Casanoves i Monteis.”
Plànol de Barcelona realitzat per Mossèn Joan Clapés. Extret de "Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar". Editorial Catalònia. Barcelona, 1930-1931. Fons Família Vinyes-Roig. |
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Publicat al Sant Andreu de Cap a Peus, abril 2007 i revisat el 20 d'abril de 2013, 2015, 2016 i 2020
Comentaris
sóc Marc Batlle i izard de barcelona.
voldria saber si tenen alguna noticia relacionada amb un tema d'aigua entre Sant Marti i Sant Andreu el 1822
gracies